La patata es digereix fàcilment gràcies a la seva composició, rica en aigua i carbohidrats complexos.

Això la fa especialment indicada (sempre que no estigui fregida) per a persones amb estómacs delicats, gastritis, úlceres o acidesa. A més, si les mengem cuites i posteriorment refredades, conté un tipus de midó resistent que serveix de substrat per a la nostra flora intestinal i que en regula el seu funcionament.

També en destaca el contingut en vitamina C, B1, B2, B3 i B6; i minerals com el potassi, el ferro, el fòsfor i el magnesi. El potassi és adient per a persones amb problemes al cor, pedres al ronyó i hipertensió, a més de ser ideal per a la recuperació muscular en esportistes.

Una ració de 300 g de patates ens aporta, aproximadament, el 7% de les necessitats de fibra, el 65% de les necessitats de potassi i altres minerals com el magnesi en quantitats interessants.

La patata també és una font important de folats, niacina i carotens. En pelar les patates es perd una quantitat considerable de vitamines i mine-rals, ja que moltes d’aquestes substàncies se situen a prop de la pell.